Història d’una acampada

Ja hem tombat el cap de setmana i l’acampada a la Gutina ja és passat: un parell de dies de moguda per denunciar la bestiesa de projecte que amb l’excusa de l’energia renovable es vol concretar amb un Macro Parc Eòlic al cor de l’Albera. I com no podia ser d’una altra manera, la Tramuntana hi va fer presència. Ella també s’hi volia afegir a la reivindicació. I ho va fer d’aquella manera tan espectacular en que s’expressa: fent-ho voleiar  tot, acostant-nos la temperatura que arribava dels cims del Canigó que ja eren enfarinats de neu i deixant un cel lluminós que acostava els llocs que segons el mapa estan distants: el Bassegoda, el golf de Roses, el Montgrí...

Potser va ser la insistència de participar de la Tramuntana que alguns ho van interpretar com un destorb a l’hora d’afegir-se a la convocatòria.

Però la gent va començar a arribar des de primera hora de la tarda: uns en burro des de Rabós, d’altres a peu des de Portbou, uns quants en bici des de Figueres i molts més des de llocs de tota la comarca i de fora.

Els preparatius de l’acampada van ocupar tot el dissabte. En especial el que havia de ser escenari, cuina i refugi davant la insistència de participació del vent: la furgoneta adaptada per fer mercats en el seu moment i que habitualment ara serveix de menjadora.

Al mes d’octubre a quarts de vuit ja és fosc i amb la falta de sol sobrava fred. Tota la feina de traginar llenya al matí va ser endebades: en les condicions climatològiques de vent no era recomanable. Per sort l’alternativa era tan o més alegre: el vi i la garnatxa de can Torres va fer acte de presència per ajudar, amb el ball i la gresca de Vilaperkins, 

el Nen Magem 

i els qui van venir tot seguit, a treure el fred.

L’endemà es van reemprendre les activitats: després de l’esmorzar i mentre anava arribant gent, va sortir el grup que va fer un recorregut per la zona afectada per la implantació del Parc Eòlic.

En tornar, el debat que es va iniciar amb repàs de l’inici del malsón eòlic a l’Albera i es va acabar parlant de la microgeneració energètica a Ordis. Una bona excusa per reflexionar en veu alta sobre els arguments, les contradiccions i l’escollir entre “el dolent o el pitjor”.

Paralel·lament en una altra zona de l’acampada l’espectacle de titelles de la Laura i dins la furgona s’estava coent el que seria el plat fort del dia: la paella d’en Marc per gairebé 100 persones que pràcticament la van liquidar. I tot plegat tancat amb el cremat d’en Pau (entenent cremat com a beguda derivada del Rom).

Poca cosa més quedava que anar recollint, acomiadant els qui marxaven i felicitar-nos per l’èxit de la convocatòria. Més d’una persona insistia en allà de ”ho hem de repetir”.

Tan de bo no fos per haver de sortir al pas de despropòsits com la ZDP.

Però si cal hi tornarem. No ho dubteu.